Les dades publicades recentment per l’Institut d’Estadística de Catalunya de l’índex socioeconòmic territorial dibuixen un mapa de Tortosa partida en dos realitats socials i econòmiques. Mentre que zones com la Simpàtica, Quatre Camins o Voraparc mostren índexs socioeconòmics per damunt de la mitjana catalana i rendes anuals mitjanes que superen els 16.000 euros per persona, la ciutat històrica —amb el Rastre, Santa Clara, Remolins, Sant Jaume i el nucli antic— se troba dins un cercle d’empobriment. Al Rastre i Santa Clara, la renda mitjana per persona arriba als 6.846 euros anuals. Tres quartes parts dels jóvens no tenen estudis postobligatoris i el 38,8 % de la població és d’origen estranger, sovint en situació de vulnerabilitat.
La fractura entre les dos Tortoses és evitable. Però si les institucions, i en primer lloc l’Ajuntament, no despleguen polítiques valentes, la bretxa continuarà eixamplant-se. Calen inversions decidides en ocupació per als jóvens; programes de rehabilitació urbana que dignifiquen estos barris històrics; i iniciatives socials que fomenten la cohesió i la convivència. No n’hi ha prou amb maquillar els carrers.
El Pla de barris i viles de Catalunya 2025–2029, que impulsa la Generalitat per a reduir les desigualtats territorials i socials, és una oportunitat per a Tortosa, però mentre Amposta i Deltebre ja han fet oficial la seua candidatura i han explicat què volen fer, el govern tortosí encara no ha donat a conèixer la seua proposta.
L’Ajuntament de la capital del Baix Ebre té davant seu una nova oportunitat per a convertir la ciutat històrica en un espai viu, digne i inclusiu, no en un símbol de decadència. Cal no desaprofitar-la.
